CEL TAPAT

CEL TAPAT

Més tard em cruspiré l’adéu
i faré fosca elevació en aquells carrers
que demà obriré. Esventrar la bèstia,
introduir-hi monedes i llambordes
a les seves cavitats subterrànies. Mossegar.
Al moll de l’os una música. L’ànsia
ben tapada pel cel. Clivellar-se.
Els trinxeraires s’eixuguen les llàgrimes
sota un plàtan. Barcelona és
una porta estreta sense semàfors.
La via lliure que no amaga secrets
als ulls; tampoc duu cap a d’altres deserts.

Ricard Mirabete, Les ciutats ocasionals (2009)

CARRER DEL CARME

Escriure l’alba en punts de saliva tendra.

Ser joves encara i remirar-nos

a l’aparador d’una merceria colonial.

Dur-nos els llavis pintats d’un dels colors

del primer vespre junts: el roig i el negre

al tou dels llavis. Després ens semblà

tota una sorpresa ser joves encara

i escriure l’alba en punts de saliva tendra.

Ricard Mirabete, Les ciutats ocasionals (2009)

TAMBÉ ÉS UNA MENA DE CAÇA

També és una mena de caça:
malànimes i trinxeraires es passegen
l'orgull per la Rambla de les Flors
amb l'ull esquerp del fracàs;
ensumen la podridura i s'hi refreguen
més i més, a les parets fins a tacar-se les cames
de l'escuma negra -saliva putrefacte- de boques
que exhalen esperança.
Es baixen la cremallera d'esquena al mar.
Des d'una portalada un xuclador inflable
sembla que els substreu la poca intimitat
que els quedava; ara immòbils, ara sospiren.
També és una mena de caça.

Ricard Mirabete, Les ciutats ocasionals (2009)

ONE DAY EVERYTHING WAS SIMPLE

One day everything was simple:
take that wich the soul puts on a hat
and resumed the walk with all the illusion that he can.
Even the neighbors smiled, though boys ran
the garden. And it was coming. Life begins.

Ricard Mirabete (2009)

OPEN AND WIDESPREAD

Open and widespread the valley
roads and spent and hard
that in the post.
A fresh start
in the middle of that link
and remains,
between the spike and the break bell
fields at night.

Ricard Mirabete (2009)

REMOVING DUST FROM THE MARGINS

Removing dust from the margins
kissing the earth in the hand
to be taken by the hills
too many mornings. Sewing the wond,
taking night to grief.
Restart, love,
open new paths not just in you.
Being at the beginning of hope.

Ricard Mirabete

INSIDE AND OUTSIDE THE BODY

Inside and outside the body
the trace of shadow and who is lucky
not sleeping not walk
it imposes a rate of spirith continued.
A slow breath without birds.
All times a feeling murmur of bilabial
the sound who whistled and bad way.

Ricard Mirabete (2008)

THE FIELDS OF YESTERDAY

The fields of yesterday
watching the vaults of the red star.
Clear, the forest
announces a swirl of water
bold and reckless.
The listening with your eyes turned
the gap in crystalline snow that melts
and that is where the water is shaded back then; makes a granite look
that does not support an explanation of light;
is a horizon that reflects the past.

Ricard Mirabete (2009)

UNATTAINABLE AND ARDENT

Unattainable and ardent, semaphores
in this intersection to go down on destinations
that are lost and do not return year after year
in bitter love of a deserted road.
Sara and unattainable, so is the destination of your choice.
All you will pardon the burning
of the lips endless. A Suspected.

Ricard Mirabete (2009)