CEL TAPAT
Més tard em cruspiré l’adéu
i faré fosca elevació en aquells carrers
que demà obriré. Esventrar la bèstia,
introduir-hi monedes i llambordes
a les seves cavitats subterrànies. Mossegar.
Al moll de l’os una música. L’ànsia
ben tapada pel cel. Clivellar-se.
Els trinxeraires s’eixuguen les llàgrimes
sota un plàtan. Barcelona és
una porta estreta sense semàfors.
La via lliure que no amaga secrets
als ulls; tampoc duu cap a d’altres deserts.
Ricard Mirabete, Les ciutats ocasionals (2009)
sábado, 22 de enero de 2011
viernes, 27 de agosto de 2010
CARRER DEL CARME
Escriure l’alba en punts de saliva tendra.
Ser joves encara i remirar-nos
a l’aparador d’una merceria colonial.
Dur-nos els llavis pintats d’un dels colors
del primer vespre junts: el roig i el negre
al tou dels llavis. Després ens semblà
tota una sorpresa ser joves encara
i escriure l’alba en punts de saliva tendra.
Ricard Mirabete, Les ciutats ocasionals (2009)
a l’aparador d’una merceria colonial.
Dur-nos els llavis pintats d’un dels colors
del primer vespre junts: el roig i el negre
al tou dels llavis. Després ens semblà
tota una sorpresa ser joves encara
i escriure l’alba en punts de saliva tendra.
Ricard Mirabete, Les ciutats ocasionals (2009)
lunes, 19 de julio de 2010
MONTPELLIER, GENER
MONTPELLIER, GENER
Al Xavier Soler.
Has de fer-te una altra pell
sota les pedres arraconades
de la gorga brava
-tota d’espais orbs-
en què ara habites
entre el blanc de companyies dòcils.
Travessa el mite d’una biografia
i mira’t en la llunyania
d’una aigua serena.
Has de triar el naixement,
les roques, el blau.
Ricard Mirabete, Les ciutats ocasionals(2009)
Al Xavier Soler.
Has de fer-te una altra pell
sota les pedres arraconades
de la gorga brava
-tota d’espais orbs-
en què ara habites
entre el blanc de companyies dòcils.
Travessa el mite d’una biografia
i mira’t en la llunyania
d’una aigua serena.
Has de triar el naixement,
les roques, el blau.
Ricard Mirabete, Les ciutats ocasionals(2009)
sábado, 8 de mayo de 2010
TAMBÉ ÉS UNA MENA DE CAÇA
També és una mena de caça:
malànimes i trinxeraires es passegen
l'orgull per la Rambla de les Flors
amb l'ull esquerp del fracàs;
ensumen la podridura i s'hi refreguen
més i més, a les parets fins a tacar-se les cames
de l'escuma negra -saliva putrefacte- de boques
que exhalen esperança.
Es baixen la cremallera d'esquena al mar.
Des d'una portalada un xuclador inflable
sembla que els substreu la poca intimitat
que els quedava; ara immòbils, ara sospiren.
També és una mena de caça.
Ricard Mirabete, Les ciutats ocasionals (2009)
malànimes i trinxeraires es passegen
l'orgull per la Rambla de les Flors
amb l'ull esquerp del fracàs;
ensumen la podridura i s'hi refreguen
més i més, a les parets fins a tacar-se les cames
de l'escuma negra -saliva putrefacte- de boques
que exhalen esperança.
Es baixen la cremallera d'esquena al mar.
Des d'una portalada un xuclador inflable
sembla que els substreu la poca intimitat
que els quedava; ara immòbils, ara sospiren.
També és una mena de caça.
Ricard Mirabete, Les ciutats ocasionals (2009)
domingo, 8 de noviembre de 2009
viernes, 2 de octubre de 2009
CITY GIRLS
J.J.CALE, City girls
Away from the window:
the street painted sky
like clouds of anger and suspicion.
From the chamber of the inn
very drunk night and pleasure
I see her sitting on the bluff
one light on the square.
wet frosted night
my eyes toward the square
where a guy sings a sslow song:
Only a one thing I can give
A song down where you live
I'll sing to stay around you hear the sound
City girl, please, stay around.
Ricard Mirabete (inside Last round. Barcelona, 1999)
Away from the window:
the street painted sky
like clouds of anger and suspicion.
From the chamber of the inn
very drunk night and pleasure
I see her sitting on the bluff
one light on the square.
wet frosted night
my eyes toward the square
where a guy sings a sslow song:
Only a one thing I can give
A song down where you live
I'll sing to stay around you hear the sound
City girl, please, stay around.
Ricard Mirabete (inside Last round. Barcelona, 1999)
viernes, 18 de septiembre de 2009
ONE DAY EVERYTHING WAS SIMPLE
One day everything was simple:
take that wich the soul puts on a hat
and resumed the walk with all the illusion that he can.
Even the neighbors smiled, though boys ran
the garden. And it was coming. Life begins.
Ricard Mirabete (2009)
take that wich the soul puts on a hat
and resumed the walk with all the illusion that he can.
Even the neighbors smiled, though boys ran
the garden. And it was coming. Life begins.
Ricard Mirabete (2009)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)