CARRER DEL CARME

Escriure l’alba en punts de saliva tendra.

Ser joves encara i remirar-nos

a l’aparador d’una merceria colonial.

Dur-nos els llavis pintats d’un dels colors

del primer vespre junts: el roig i el negre

al tou dels llavis. Després ens semblà

tota una sorpresa ser joves encara

i escriure l’alba en punts de saliva tendra.

Ricard Mirabete, Les ciutats ocasionals (2009)

MONTPELLIER, GENER

MONTPELLIER, GENER

Al Xavier Soler.


Has de fer-te una altra pell
sota les pedres arraconades
de la gorga brava

-tota d’espais orbs-
en què ara habites
entre el blanc de companyies dòcils.

Travessa el mite d’una biografia
i mira’t en la llunyania
d’una aigua serena.

Has de triar el naixement,
les roques, el blau.

Ricard Mirabete, Les ciutats ocasionals(2009)

TAMBÉ ÉS UNA MENA DE CAÇA

També és una mena de caça:
malànimes i trinxeraires es passegen
l'orgull per la Rambla de les Flors
amb l'ull esquerp del fracàs;
ensumen la podridura i s'hi refreguen
més i més, a les parets fins a tacar-se les cames
de l'escuma negra -saliva putrefacte- de boques
que exhalen esperança.
Es baixen la cremallera d'esquena al mar.
Des d'una portalada un xuclador inflable
sembla que els substreu la poca intimitat
que els quedava; ara immòbils, ara sospiren.
També és una mena de caça.

Ricard Mirabete, Les ciutats ocasionals (2009)